Nou bloc

Qui em vulgui continuar llegint desprès de tant de temps ho haurà de fer a:

http://jesuspalomarbaget.wordpress.com/

Tot i això aquest bloc no el tancaré…serà un bon històric de qui vaig ser…de què vaig escriure…per no oblidar-me’n…perquè no us n’oblideu

Salut!

Desactiva els comentaris

Eleccions 2010

En primer lloc us explicaré com he viscut les eleccions al Parlament de Catalunya 2010…he anat a votar i punt….aquesta ha estat la meva implicació en aquestes eleccions.

He votat a Esquerra, i ho he fet per un motiu ben clar, perquè penso que s’ha fet una molt bona feina de Govern a la Generalitat des de que hi vam entrar a finals de 2003 i que sens ha castigat per tantes coses que no ha estat just….Esquerra ha fet moltes coses malament, és totalment cert, però ha capitalitzat majoritàriament el càstig de l’electorat i això no és just…

Però bé,…com queden les coses?

1. CiU guanya les eleccions amb majoria absoluta no aritmètica però sí política ja que és evident que SI i PP no votaran junts per impedir que Mas sigui president en solitari…oi?

2. Catalunya és més de dretes que mai, entre els escons de CiU, PP i C’s la representació de centre-dreta és moooolt superior a la centre-esquerra.

3. Els partits que no són una delegació de cap partit espanyol tenen més escons: CiU, ICV, Esquerra i SI

4. PSC i Esquerra han de fer un canvi intern important….especialment els primers, ja que els segons el canvi el vam fer fa dos anys…i ara només cal que fem net

I què ha de fer Esquerra? doncs bàsicament fer net, no pot seguir tenint gent que viu de la feina dels altres…no us espanteu, que això passa a TOTES les organitzacions, polítiques, sindicals, cíviques, socials…i fins i tot a les famílies…

Ara cal que la gent que vulgui treballar pel partit que ho faci, que es quedi i qui no que marxi, però per no tornar mai més….i en part això ha provocat el que us he explicat a la meva primera frase…jo no estic còmode treballant per persones que manen…i s’aprofiten de la feina dels altres…gent que fins que no es constitueixi el nou Govern, ha ocupat cadires que no es mereixien i que pel fet d’ocupar-les han fet menys digna la feina d’altres que sí han ocupat càrrecs de confiança i de direcció amb encert….perquè jo penso que calen càrrecs de confiança política, però que siguin competents!!!

Només espero que aquests que ens han fet menys dignes vivint del país ara no visquin del partit…espero que demà es busquin feina i no vagin a la nostra seu nacional a buscar feina…i menys que els hi donin cap feina….

I ara no toca treballar, perquè alguns ho portem fent, de manera desinteressada, des de fa uns quants anys…

Jo, com tants altres militants aquest matí ens hem llevat a quarts de sis o quarts de set del matí per anar a treballar…o per anar a buscar feina…perquè a alguns ningú ens han regalat res…i treballar, el que és treballar, ja fa anys que ho fem….com molts càrrecs polítics i de confiança que fa anys que treballen…aquests són els que hem de capitalitzar pel futur del partit….i ull, que fora del Parlament es queden persones molt vàlides…que no hem de deixar perdre, penso ara amb el company i amic Pere Aragonès, per posar un exemple…

Per tant…la lluita continua!

 

Desactiva els comentaris

Reforma laboral?…sí…però tenint en compte les desigualtats…

Reconec que posar aquest títol el dia de vaga és una mica provocador, sobretot militant en un partit d’esquerres i amb afiliació sindical inclosa….però bé, intentaré explicar-me….

Hi ha tres tipus de patronal que justifiquen el meu títol: per una banda els empresaris que només miren el balanç de pèrdues i guanys, per l’altra banda els que miren la globalitat de l’empresa i en tercer lloc les administracions públiques.  

Els primers, els del balanç de pèrdues i guanys, no es preocupen de la massa laboral: els treballadors i les treballadores, ja que aquests i aquestes només són xifres: nombre de persones treballant, import de despeses de la seguretat social, import dels salaris, nombre de baixes per malaltia i conseqüències econòmiques, etc.  Normalment aquests són els empresaris de grans empreses, els que utilitzen els expedients de regulació d’ocupació (ERO) com a primera mesura per reduïr costos i afrontar la crisi, dels que pensen que les persones que treballen a l’empresa són un "mal necessari" però en determinats moments prescindibles…..els que no veuen que al darrera d’aquesta massa laboral hi ha persones…amb necessitats personals, familiars, etc.

Els segons, els que miren per la globalitat de l’empresa, que també es preocupen per tenir beneficis, sovint per viure i no pas per ser rics, els que es preocupen per millorar les condicions de l’empresa, també de les persones que hi treballen, dels que els sap tant greu fer fora un/a treballador/a per manca d’ingressos suficients que, en temps de bonança econòmica, també els costa contractar…no fos cas que algun dia sigui necessari acomiadar-los….aquests acostumen a ser les persones autònomes i els propietaris de les petites i mitjanes empreses (PIME).

Els tercers, les administracions públiques…les organitzacions públiques tenen un règim d’interessos molt diferent, de manera que la finalitat de servei públic fa que siguin radicalment diferents pel que fa a les relacions laborals….com a molt, com ara passa, ens trobarem que limiten molt les seves contractacions per manca de recursos…..així mateix el règim laboral és diferent pel seu personal i les reformes laborals no els (ens) afecta…

Per tant caldria veure com afecta una reforma laboral a les grans empreses i a les PIME.  Quina reforma laboral cal? doncs és evident que alguna cosa cal fer….i la primera pregunta que cal respondre és: "centrem les polítiques econòmiques i d’ocupació en crear riquesa o en crear llocs de treball?" aquesta pregunta un expert en economia diria que és el mateix, el problema és que sovint es separa…de manera que sembla que una empresa incrementi beneficis sigui oposat a que els seus treballadors tinguin bones condicions econòmiques….

Segona pregunta: "les PIME/autònoms han de tenir les mateixes condicions de contractació/acomiadament/gestió dels recursos humans que una gran empresa?", és evident que no….tot i que cal vetllar per la protecció de les persones treballadores també cal vetllar pel manteniment de l’ocupació, no a qualsevol preu!!

Per una PIME és igual de car/barat acomiadar a un treballador que per una multinacional, però la repercussió en els balanços no és igual, oi? vol dir això retallar drets als treballadors? no, clar que no!

Cal una reforma laboral i econòmica que impedeixi el que els bancs (aquells que ara l’estat ha salvat) puguin prejubilar a persones quan tenen beneficis….encara que siguin menys que l’any anterior, repercutint els costos als pressupostos públics, cal una reforma econòmica i tributària que permeti que l’acomiadament d’una persona, per causes econòmiques, d’una PIME sigui més barata per la PIME sense retallar drets al treballador….

Per tant es tracta de crear riquesa fent que les PIME siguin un motor econòmic, a Catalunya ho són!!!, sense que tinguin un peatge tant elevat pel que fa a la gestió de recursos humans…es tracta d’evitar les trampes de les multinacionals per incrementar beneficis….

Per tant cal tenir dos règims fiscals, dos règims laborals, etc….sense crear desigualtats a les persones treballadores…què és més econòmic per l’estat "bonificar" despeses laborals de les PIME assegurant-se que no tanquin i, per tant, estiguin creant riquesa i llocs de treball o assumir els costos d’un tancament en forma de prestacions d’atur??

És injust tractar a un empresari PIME diferent que a un gran empresari? bé, potser sí….però seria una mena "d’impost progressiu", tothom diu que haurien de pagar més impostos els més rics…doncs això seria el mateix en forma de polítiques fiscals, tributàries, econòmiques i laborals…

És evident que no és tant simple com aquí estic exposant….però és evident, també, que és la base d’una possible solució que podria facilitar el creixement econòmic i de l’ocupació…..

Per mi és dur veure com un autònom (el meu pare ho va ser durant uns 25 anys!!) pateix per tirar endavant el negoci, per no tancar o per no haver d’acomiadar a l’únic treballador que té sabent que això pot implicar també el tancament del seu negoci…tant dur com veure que una persona assalariada es queda sense feina….

Desactiva els comentaris

Doncs jo no faré vaga….

No penso participar de la jornada de vaga del dia 29 de setembre, tampoc vaig participar de la vaga de funcionaris d’abans de l’estiu….

I no ho faig no perquè no pensi que hi ha drets de les persones treballadores i que cobren pensions, de tot tipus, que pateixen i patiran determinades retallades econòmiques i socials sinó perquè no vull participar del joc dels sindicats i dels partits que s’ho prenen com una lluita entre ells.

Perquè no parlem clar i ens fixem en la quantitat de casos en els que la classe treballadora, la classe pensionista i la patronal estafa els recursos públics? perquè no ens fixem en el fet que els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, són elements del sistema que viu del propi sistema en base a finançaments que provenen de decisions polítiques que els serveix per viure en un monopoli sindical que els interessa als propis sindicats i a la classe política?

No vull participar d’unes xifres que només beneficiaran als sindicats, al Govern i a l’oposició,…perquè sabeu què passa? que les retallades de drets socials i econòmics no les aturarà una jornada de vaga que es produeix dos anys després de l’inici, reconegut que no real, d’una crisi que ja no és global, sinó que afecta als estats que no estaven pendents….

Jo em pregunto si una jornada de vaga com la que es proposa servirà per aturar quelcom o per fer creure als sindicats que tenen una força que realment no tenen….és curiós, però no conec a gaire persones que siguin afiliades a sindicats, això em fa pensar que aquests són com les associacions de veïns, que tenien molta força durant els anys setanta i que ara són només reductes de gent i sectors que es pensen tenir un poder que realment no tenen….

Realment defensen els drets de la classe treballadora o només es preocupen de mantenir el seu status quo?

Cal un sistema de representació de la classe treballadora que no estigui lligada de mans i peus pel Govern de torn a través del finançament públic….mentre això no sigui així, no penso participar fent el joc als sindicats….

I la patronal? es preocupa del creixement econòmic del país o del creixement de les seves, particulars, butxaques?

Doncs res, només espero que els sindicalistes, demòcrates, em deixin treballar…exercint el meu dret a vaga, a no fer-la, és clar….

1 comentari

Tancat per vacances…fins el 30 d’agost

Desactiva els comentaris

Estatut, Tribunal Constitucional, manifestació, IP al Parlament, etc….

Sempre he pensat que la millor manera d’analitzar determinats temes és amb el cap fred i per això encara no havia dit la meva sobre la sentència de l’Estatut…i es pot fer un anàlisi politològic d’una pel·lícula d’aquelles que ja saps el final però et resisteixes a que passi….saps que els protagonistes no acabaran junts i que fins i tot un dels dos acabarà morint…però un es resisteix a pensar-ho…fins que passa…

I quina ha estat aquesta pel·lícula? mitja legislatura, la passada, per fer un Estatut que la majoria de forces del nostre legislatiu va aprovar, una aprovació retallada a España amb el suport de l’Artur Mas, un referèndum que va trencar el Govern de la Generalitat, per l’expulsió als consellers d’Esquerra per part del president Maragall,  un sí que va ser majoritari però amb menor participació de l’esperada….el Partido Popular i el Defensor del Pueblo (español) fent el seu paper de dolents, molt dolents de la pel·lícula….un Tribunal Constitucional de comèdia tràgica que acaba convertint-se en assassí….

Però qui esperava que això passés? doncs era força clar que no quedava cap altre camí: CiU que vol el protagonisme que no té com a oposició i fent quelcom sap fer de sempre: pactar a la baixa.  Un ZP que menteix més que no parla, un PP que vol boicotejar qualsevol cosa provinent de Catalunya i un Tribunal Constitucional que només defensa uns interessos: els del poble espanyol

I amb tot això ens trobem amb una IP que vol arribar a la celebració d’una consulta popular vinculant que permeti modificar la Constitución del Reino de España per permetre la realització d’un referèndum d’autodeterminació…que s’ha aprofitat per part de determinades persones per adquirir un major protagonisme…

Tot plegat amanit per la manifestació més multitudinària per reclamar respecte per Catalunya.

Finalment ens trobem les disputes entre els que són més indepes, els que diuen que ho són més que els altres i els altres que diuen que no ho són però que tampoc ho volen ser i critiquen a qui diu que ho és…

Conclusió: ens trobem davant d’un moment històric, que no ens ha de perdre per disputes (electoralistes!), d’uns i altres, per arribar a la llibertat com a poble es pot optar per molts camins…tots vàlids, segur! però llavors cal que tothom respecti els camins dels altres…el que és evident és que España ha de prendre nota de que això no és una broma, que 1,5 milions de persones al carrer, o si voleu 1,1 milions de la Guàrdia Urbana, no són els quatre gats…i tenen la darrera opció per intentar voler-nos com a poble…i s’ha demostrat que no ens hi volen: el PSOE que, en paraules de ZP, diu que cal respectar-nos com a persones però vetar-nos jurídicament, el PP que directament ens vol submissos…i nosaltres que tenim dues opcions: lluitar per l’objectiu comú o dividir-nos per com no arribar a aquest objectiu….

Desactiva els comentaris

Som una nació, nosaltres decidim

Desactiva els comentaris

El dia D ha arribat: l’EAPC avança en la seva identitat digital….

La identitat digital és quelcom que un té a la xarxa, vulgui o no vulgui, i els experts diuen que les organitzacions, especialment les públiques, tenen una identitat digital que es construida per tothom, ara bé, cal que les organitzacions públiques participin activament d’aquesta construcció, no poden esperar que la bona o mala identitat digital la facin només els altres.

Per això a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya hem apostat per avançar en aquesta construcció, i ho hem fet amb tres noves eines, en primer lloc el web de l’Escola, que després de molts anys s’actualitza, per donar cabuda a noves eines: cercadors, RSS, una millor imatge i millores en la usabilitat i continguts.

En segon lloc l’eapc bloc, per debatre dels temes que des de l’Escola treballem contínuament amb totes les persones que en formeu part, ja que formeu part de les administracions públiques catalanes i de els àmbits de la recerca de la gestió pública.

I, finalment, un nou producte i novedós, l’edp, l’espai de la direcció pública, a través d’eCatalunya, l’Escola aposta per enxarxar a totes les persones que tenen responsabilitats a les administracions públiques del nostre país per millorar les nostres organitzacions.

Tot això us ho explico, no per fer propaganda del que fem a l’Escola, sinó perquè estic molt content, els tres projectes han estat, i encara són, els principals projectes en els que he treballat en els darrers mesos…ha costat molt i m’atreviré a dir, sense voler desmereixer a ningú, que el meu esforç ha donat aquest resultat….és evident que aquest no és el meu web, sinó el de l’EAPC, un web, un bloc i un espai col·laboratiu que existeix per voluntat del nostre Director, la nostra Subdirectora i que s’ha fet gràcies a la Núria i a la Cristina, però que també han construït altres persones, com en Ricard….però sabeu, penso que és just dir que una petita part d’aquest resultat és per la meva feina….

En definitiva, espero que us agradi!!!

Desactiva els comentaris

El civisme és el remei contra la imprudència?

La nit de Sant Joan vam viure un drama a l’estació de tren de Castelldefels, moltes persones van morir i moltes altres van patir ferides de diversa gravetat, tot plegat un drama, certament…però cal observar-ne els motius, que no vol dir buscar culpables, són coses diferents, tot i que tenen certa relació.

En primer lloc, les persones que van creuar són les màximes responsables de creuar pel bell mig de les vies del tren, o potser es pensaven que era aquell el lloc natural per creuar? en segon lloc, segurament calia informació i seguretat addicional en saber que la nit de Sant Joan, tradicionalment, aquella estació és una de les habituals….certament, però, els elements estructurals, com la seguretat, la il·luminació, la informació o si el pas subterrani és molt o poc estret.

No fugim d’estudi, la imprudència és la màxima responsable del drama, que ningú ho dubti…i es que ens trobem davant d’una societat imprudent, que confon gaudir de l’oci amb ser incívic, que no aplica el respecte social ni tant sols l’individual…perquè és imprudent qui creua la via, qui condueix sota els efectes de l’alcohol, qui utilitza el carrer per pixar, qui no respecta el descans de les persones, qui salta al metro sense pagar, qui creua el carrer en vermell o per qualsevol lloc….i aixó es podria anar seguint, perquè és evident que la societat s’ha convertit en un costum social…es deixa de respectar un mateix, en primer lloc, i a la societat, en segon lloc….i al final, les imprudències es paguen….tant simple com això. Diuen que les desgràcies arriben soles…cal que les anem a buscar, doncs?

I pensareu que estic boig, però si resulta que els excursionistes que cometen imprudències han de pagar el rescat perquè no ho han de fer també aquelles persones que van creuar la via a Castelldefels? o les persones que creuen en vermell i provoquen un accident de trànsit? o resulta que les persones que tenim comportaments cívics hem de pagar les factures dels incívics?

Ho sento, però ja som uns quants els que paguem el transport públic de qui no el paga, ja som uns quants els que paguem els accidents de cotxe en forma d’emergències i col·lapses a la carretera dels qui són imprudents, ja som uns quants qui paguem els serveis mèdics dels imprudents….cal esperar, doncs que el civisme ho arregli tot?

Doncs bé, potser cal que ens plantegem no només la sanció per incompliments, però de debó!, sinó que cadascú es faci responsable de les seves imprudències….que una cosa és un servei públic i una altra socialitzar les imprudències dels altres….

Desactiva els comentaris

Ja som a l’estiu

Fa uns dies que ha començat l’estiu, enguany, però, la calor encara no apreta, per sort! que jo sóc molt calorós i em deixa fora de joc les calors que habitualment ens acompanyen de març a novembre…sort que aquest hivern ha estat hivern, que la primavera ha estat primavera i l’estiu no ens saluda amb temperatures baixes….

I, teòricament, comença la temporada de menys activitat…i es que jo mesuro l’activitat en funció a quelcom sigui intel·lectual…si no li "dono gaire a la closca" és baixa activitat…i enguany no serà una època de menys activitat: per començar el dilluns començo el nivell superior de català a la UB, totes les tardes de juliol i setembre de dilluns a dijous…així mateix hauré de fer dues tasques més, per una banda endinsar-me en el llibre que coordino i escric, amb altres tres persones, i el projecte del mestratge, que el vull tenir enllestit pel primer semestre….així el defensaria el gener…que el 2011 toquen, en principi, oposicions!!!

Així mateix estic pendent de dos projectes de cara al setembre…així que tindré un estiu mogudet….

I vacances? us preguntareu, les faig el mes d’agost, però encara no sé on aniré….no sempre es pot planificar amb el temps previ de costum, però bé,..suposo que alguna cosa faré!

Pel que fa a la feina? doncs dimarts acaben tres projectes, o més aviat es reorienten tres projectes…fins ara eren tasques de creació i ara seran tasques de manteniment i millora…són tres projectes dels quals estic molt content i orgullós, puc afirmar, sense cap mena de complexes que tots tres són fruit, en molta gran part, dels meus esforços…no vull treure mèrits a les persones que també hi han col·laborat o darrerament han liderat alguns dels projectes, però puc dir, sense manies, que el fet de formar part dels tres projectes des del principi em fan estar satisfet…dimarts, però, us en parlaré amb més detall….

A més el dia 9 de juliol, ja us avanço, que vindran alguns canvis, però no m’avançaré gaire…tot arribarà…això sí, el dia 9 passaran coses importants: trio plaça del cos de gestió de la Generalitat, que ha de ser el pas previ a les oposicions del cos superior, i marxo el cap de setmana a Donostia…així que bé,  el dia 9 serà un dia per no oblidar…

I bé, com sempre, amb l’estiu m’agrada escoltar determinada música, especialment algun clàssic del nostre país: Antònia Font

Desactiva els comentaris