Estatut, Tribunal Constitucional, manifestació, IP al Parlament, etc….

Sempre he pensat que la millor manera d’analitzar determinats temes és amb el cap fred i per això encara no havia dit la meva sobre la sentència de l’Estatut…i es pot fer un anàlisi politològic d’una pel·lícula d’aquelles que ja saps el final però et resisteixes a que passi….saps que els protagonistes no acabaran junts i que fins i tot un dels dos acabarà morint…però un es resisteix a pensar-ho…fins que passa…

I quina ha estat aquesta pel·lícula? mitja legislatura, la passada, per fer un Estatut que la majoria de forces del nostre legislatiu va aprovar, una aprovació retallada a España amb el suport de l’Artur Mas, un referèndum que va trencar el Govern de la Generalitat, per l’expulsió als consellers d’Esquerra per part del president Maragall,  un sí que va ser majoritari però amb menor participació de l’esperada….el Partido Popular i el Defensor del Pueblo (español) fent el seu paper de dolents, molt dolents de la pel·lícula….un Tribunal Constitucional de comèdia tràgica que acaba convertint-se en assassí….

Però qui esperava que això passés? doncs era força clar que no quedava cap altre camí: CiU que vol el protagonisme que no té com a oposició i fent quelcom sap fer de sempre: pactar a la baixa.  Un ZP que menteix més que no parla, un PP que vol boicotejar qualsevol cosa provinent de Catalunya i un Tribunal Constitucional que només defensa uns interessos: els del poble espanyol

I amb tot això ens trobem amb una IP que vol arribar a la celebració d’una consulta popular vinculant que permeti modificar la Constitución del Reino de España per permetre la realització d’un referèndum d’autodeterminació…que s’ha aprofitat per part de determinades persones per adquirir un major protagonisme…

Tot plegat amanit per la manifestació més multitudinària per reclamar respecte per Catalunya.

Finalment ens trobem les disputes entre els que són més indepes, els que diuen que ho són més que els altres i els altres que diuen que no ho són però que tampoc ho volen ser i critiquen a qui diu que ho és…

Conclusió: ens trobem davant d’un moment històric, que no ens ha de perdre per disputes (electoralistes!), d’uns i altres, per arribar a la llibertat com a poble es pot optar per molts camins…tots vàlids, segur! però llavors cal que tothom respecti els camins dels altres…el que és evident és que España ha de prendre nota de que això no és una broma, que 1,5 milions de persones al carrer, o si voleu 1,1 milions de la Guàrdia Urbana, no són els quatre gats…i tenen la darrera opció per intentar voler-nos com a poble…i s’ha demostrat que no ens hi volen: el PSOE que, en paraules de ZP, diu que cal respectar-nos com a persones però vetar-nos jurídicament, el PP que directament ens vol submissos…i nosaltres que tenim dues opcions: lluitar per l’objectiu comú o dividir-nos per com no arribar a aquest objectiu….



Quant a jesuspalomar

Em dic Jesús, soc de l\’Hospitalet, tinc 30 anys i soc politòleg.

Tinc moltes lluites: l\’Hospitalet, els Països Catalans, Euskal Herria….

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.