Reforma laboral?…sí…però tenint en compte les desigualtats…

Reconec que posar aquest títol el dia de vaga és una mica provocador, sobretot militant en un partit d’esquerres i amb afiliació sindical inclosa….però bé, intentaré explicar-me….

Hi ha tres tipus de patronal que justifiquen el meu títol: per una banda els empresaris que només miren el balanç de pèrdues i guanys, per l’altra banda els que miren la globalitat de l’empresa i en tercer lloc les administracions públiques.  

Els primers, els del balanç de pèrdues i guanys, no es preocupen de la massa laboral: els treballadors i les treballadores, ja que aquests i aquestes només són xifres: nombre de persones treballant, import de despeses de la seguretat social, import dels salaris, nombre de baixes per malaltia i conseqüències econòmiques, etc.  Normalment aquests són els empresaris de grans empreses, els que utilitzen els expedients de regulació d’ocupació (ERO) com a primera mesura per reduïr costos i afrontar la crisi, dels que pensen que les persones que treballen a l’empresa són un "mal necessari" però en determinats moments prescindibles…..els que no veuen que al darrera d’aquesta massa laboral hi ha persones…amb necessitats personals, familiars, etc.

Els segons, els que miren per la globalitat de l’empresa, que també es preocupen per tenir beneficis, sovint per viure i no pas per ser rics, els que es preocupen per millorar les condicions de l’empresa, també de les persones que hi treballen, dels que els sap tant greu fer fora un/a treballador/a per manca d’ingressos suficients que, en temps de bonança econòmica, també els costa contractar…no fos cas que algun dia sigui necessari acomiadar-los….aquests acostumen a ser les persones autònomes i els propietaris de les petites i mitjanes empreses (PIME).

Els tercers, les administracions públiques…les organitzacions públiques tenen un règim d’interessos molt diferent, de manera que la finalitat de servei públic fa que siguin radicalment diferents pel que fa a les relacions laborals….com a molt, com ara passa, ens trobarem que limiten molt les seves contractacions per manca de recursos…..així mateix el règim laboral és diferent pel seu personal i les reformes laborals no els (ens) afecta…

Per tant caldria veure com afecta una reforma laboral a les grans empreses i a les PIME.  Quina reforma laboral cal? doncs és evident que alguna cosa cal fer….i la primera pregunta que cal respondre és: "centrem les polítiques econòmiques i d’ocupació en crear riquesa o en crear llocs de treball?" aquesta pregunta un expert en economia diria que és el mateix, el problema és que sovint es separa…de manera que sembla que una empresa incrementi beneficis sigui oposat a que els seus treballadors tinguin bones condicions econòmiques….

Segona pregunta: "les PIME/autònoms han de tenir les mateixes condicions de contractació/acomiadament/gestió dels recursos humans que una gran empresa?", és evident que no….tot i que cal vetllar per la protecció de les persones treballadores també cal vetllar pel manteniment de l’ocupació, no a qualsevol preu!!

Per una PIME és igual de car/barat acomiadar a un treballador que per una multinacional, però la repercussió en els balanços no és igual, oi? vol dir això retallar drets als treballadors? no, clar que no!

Cal una reforma laboral i econòmica que impedeixi el que els bancs (aquells que ara l’estat ha salvat) puguin prejubilar a persones quan tenen beneficis….encara que siguin menys que l’any anterior, repercutint els costos als pressupostos públics, cal una reforma econòmica i tributària que permeti que l’acomiadament d’una persona, per causes econòmiques, d’una PIME sigui més barata per la PIME sense retallar drets al treballador….

Per tant es tracta de crear riquesa fent que les PIME siguin un motor econòmic, a Catalunya ho són!!!, sense que tinguin un peatge tant elevat pel que fa a la gestió de recursos humans…es tracta d’evitar les trampes de les multinacionals per incrementar beneficis….

Per tant cal tenir dos règims fiscals, dos règims laborals, etc….sense crear desigualtats a les persones treballadores…què és més econòmic per l’estat "bonificar" despeses laborals de les PIME assegurant-se que no tanquin i, per tant, estiguin creant riquesa i llocs de treball o assumir els costos d’un tancament en forma de prestacions d’atur??

És injust tractar a un empresari PIME diferent que a un gran empresari? bé, potser sí….però seria una mena "d’impost progressiu", tothom diu que haurien de pagar més impostos els més rics…doncs això seria el mateix en forma de polítiques fiscals, tributàries, econòmiques i laborals…

És evident que no és tant simple com aquí estic exposant….però és evident, també, que és la base d’una possible solució que podria facilitar el creixement econòmic i de l’ocupació…..

Per mi és dur veure com un autònom (el meu pare ho va ser durant uns 25 anys!!) pateix per tirar endavant el negoci, per no tancar o per no haver d’acomiadar a l’únic treballador que té sabent que això pot implicar també el tancament del seu negoci…tant dur com veure que una persona assalariada es queda sense feina….



Quant a jesuspalomar

Em dic Jesús, soc de l\’Hospitalet, tinc 30 anys i soc politòleg.

Tinc moltes lluites: l\’Hospitalet, els Països Catalans, Euskal Herria….

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.